RESILIÈNCIA
La resiliència és la capacitat de tirar endavant amb una cosa greu que t'ha passat.
Bé,a mi mai m'ha passat semblant cosa, però podria explicar una altra cosa. Un dia quan tenia 5 anys em vaig tancar al lavabo d'una parenta nostra. La valda estava feta malbé i després de tancar-se no es podia obrir. Després no podia sortir del lavabo i vaig pensar que mai podria sortir i que em quedaria alla. La mare va trucar als bombers i van trigar 10 o 15 min a arribar. Amb els martells,els bombers van tirar a la porta avall. Finalment vaig poder veure que hi havia solució.
Sandy Elliott
Tardor de 2010
EL BANDOLER: Cristòfol Colom.
Cristòfol Colom era un mariner Italià que surcava els mars.
Un dia va anar a parar al delta més maco que havia vist en la seva vida, aquell delta es deia: El Delta de l’Ebre, li va agradar tant que si va quedar a viure.
Un dia de sol, al matí, va voler anar a fer una excursió a la muntanya. Després de moltes hores de caminar va parar a menjar una mica en un poble conegut amb el nom de El Pla de Manlleu, era un poble mot senzill però bonic. Va entrar al primer restaurant que va trobar i va dir:
-Bon dia, hi ha algú que hem pugui atendre, si us plau?
En aquell precís moment va sortir la senyoreta més maca que havia vist en molt de temps, aquella senyoreta li va contestar:
-Si, bon dia, necessita alguna cosa?
-Si, un got d’aigua i un entrepà de formatge, sucat amb tomàquet, si us plau.
Va dir tot tartamudejant.
-Oi tan, un moment si us plau. Va respondre la noia
Quan la noia va sortir amb el menja, el mariner, li va fer una pregunta:
- Tens xicot?
-No, per què?
-Perquè és estrany que una noia tan maca no en tingui.
-Tens raó, me n’hauré de buscar un.
-T’agradaria ser tu?.
-Si, va respondre Colom.
Des d’aquell dia Cristòfol Colom i aquella noia tan maca “de cuyo nombre no quiero acordarme” van ser marit i muller per sempre. Van tenir tres fills: un d’ells fou Àngel Colom que va arribar a ser president d’un partit polític de Catalunya, quan aquesta era independent. Això serà una altra història.
Jesús Alegre.
Tardor de 2010.
El cuc. (Tot treballant els monosíl·labs)Un dia amb poc sol i molt de vent un cuc pasava pel costat d’un llac, estirant-se, va veure un peix que saltava dins el llac.
Va anar a dormir tard, però la gana va fer que es llevés aviat:
- No puc més!, aquesta vida d’arrossegament i de sortir de nit acabarà molt aviat amb mi. Ser un cuc tant guai, jove i amb calers fa que sigui un cuc molt sol•licitat.
Oriol Alegre Gimenez
Tardor de 2010
TEXT LLIURE:
L'espantaocells de l'hort del xalet.
Vet aquí que un dia a l’hort del xalet varem plantar blat i ordi que ens va portar el Joan, un nen de la classe de l’Aixada que a casa seva són pagesos. De cop i volta van aparèixer un grup de moixons ... de com continua la història te’n farà 5 cèntims la Sara.
Doncs la història continua així: els moixons es menjaven l’ordi i el blat i a la classe de l’Aixada varem decidir fer un espantaocells, varem portar: palla, roba sense fer servir, dos pals i fil perquè no se’n vagi la palla, el varem preparar i plantar a l’ hort, quan varem marxar, varem veure que es movia, l’ espantaocells, s’arrossegava pel voltant de l’hort, ens hem espantar molt, però al final ens va caure bé. L’espantaocells ens va dir:-Tothom s’espanta quan em veuen. I nosaltres varem dir:- És clar! ,no és normal que un espanta cobri vida, però t’ajudarem. Gràcies, moltes gràcies! - Va dir l’espantaocells. Ens varem empescar unes quantes idees per ajudar a L’espantaocells. A l’ endemà varem dir totes les idees i la de la Nadya va ser una molt bona idea.- Farem una reunió del poble i els direm que és inofensiu. Tots hi varem estar d’ acord. Varem fer cartells on hi deia: El dia 4 de Febrer a les 9:00 farem una reunió amb tot el poble. Varem començar a treballar de valent. Al cap d’uns quants dies ja ho teníem tot preparat. Demà farem la reunió. -va dir L’ Oriol. Tothom estava molt nerviós. Havia arribat el dia i tots els habitants del poble hi van assistir. Varem dir:-Aquest espantaocells és inofensiu!, només té vida, no hi podeu rumiar una estona? Tothom va pensar i hi van estar d’ acord, fins hi tot el alcalde. Van tornar a l’ hort i l’espantava ocells saludava la gent que passava per allí. Finalment tots varem ser amics.
Sara Miquel.
Febrer de 2010
TEXT LLIURE: El pagès
Hi havia una vegada una família molt pobre que gairebé no tenia ni per a menjar. Només tenien els seus petits camps de blat i el seu hortet, no tenien ni un sol tractor, havien de treballar a ma.
A casa eren set persones: l’avi que es deia Miquel, tenia 67 anys, l’àvia Teresa, també era molt gran, tenia 65 anys, la filla de la Teresa i d’en Miquel tenia 38 anys es deia Maria, el seu marit l’Oriol i els seus tres fills: dos nens i una nena,el més gran es deia Jordi, l’altre nen es deia Dani i la nena es deia Montserrat.
Un dia a la nit se sentia olor de cremat, es van pensar que algú estava fent una foguera. No se’ls ocórrer mirar per la finestra. El dia següent, quant es van despertar, se’n van adonar que no era una foguera,eren els seus camps que algun pocavergonya havia cremat. Tot plegat era una gran desgràcia ja que, com us he dit eren molt pobres . Van haver de començar de nou, primer van netejar els camps per a treure la cendra, desprès van plantar i van anar regar. Quan va sortir el blat van segar i per fi van poder-lo vendre.
No han pogut oblidar el pocavergonya que aquell any els va cremar els camps .
I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.
Jesús Alegre.
Gener de 2010.
TEXT LLIURE:
El pagès.
Hi havia una vegada una família molt pobre que eren pagesos. Cada vegada venia menys la gent a comprar les verdures, no sabien que fer, necessitaven saber què era el que feia que no vingués la gent. El pare no ho podia suportar, i desprès de molt pensar, ja sabia el que passava.
Havia marxat tota la gent. Va recórrer tota la ciutat i no va trobar ningú. Van passar uns mesos, el seu fill va començar a posar-se malalt, ara si que no sabien que fer cada vegada estava pitjor. Els pares resaven perquè es posés bo...
Mentre resaven va començar a nevar. La nevada, que va esser molt llarga, va matar una plaga de mosquits, que eren els que havien picat al nen i per això estava malalt.
Finalment es va posar bé, llavors van arreglar el camí que hi havia des de la carretera a la casa. Quan se’n van assabentar, la gent van tornar a la ciutat i van anar a comprar un altre cop.
Aquells diners que guanyaven, els van invertir als camps, i a casa seva i des d’aquell dia van ser molt feliços.
Oriol Alegre, 29-1-2010.
TEXT LLIURE: L'espantaocells
Vet aquí un dia,a l’hort del xalet varem plantar blat i ordi que ens va portar al Joan un nen de la
classe de l’aixada que a casa seva són pagesos .De cop i volta van aparèixer un grup de
moixons…de com continua la història té’n faran cinc cèntims el Manel.
A a la classe hem fet un espantaocells, li hem posat palla i li hem posat els pantalons, la samarreta… de cap li hem posat una ampolla de plàstic i la pintarem amb pintura.
Manel Román, 29-1-2010.
